Concentració al lloc del seu assassinat

Agrupació 14, nínxol 2737

(Casella B10 d’aquest plànol)

(Bloc 11, c/ Constitució, 19 – [FGC] La Magòria)

Introducció:

– Jann-Marc Rouillan (ex-MIL)

– Ricard de Vargas Golarons (ex-MIL)

Recordatori:

– Juanito Piquete

– Iagoalaiaga

– Ràbia Positiva

– Cesk Freixas

– Lectura de poesies per Bio-lentos

Barcelona 2 de març 1974 — 2 de març 2014

(Salvador Puig Antich, carta a la seva germana Marçona escrita el desembre del 73 des de la presó Model de Barcelona.)

Avui, 2 de març, fa 40 anys de l’execució de Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona. Salvador, membre del MIL (Moviment Ibèric d’Alliberament) era un revolucionari anticapitalista i llibertari que encaminà la seva lluita d’acció autònoma a la transformació radical de la societat.

Del 1974 ençà moltes il·lusions i esperances col·lectives han estat frustrades i avortades, començant pel gran frau històric i social que ha estat la transició cap a una democràcia hereva de la dictadura franquista que perpetua i manté intacta l’estructura de dominació capitalista.

Ahir com avui ens neguen la possibilitat i la capacitat de ser nosaltres mateixes, de ser les protagonistes de les nostres vides i la nostra història. Vivim una fal·làcia de “llibertat” que ens permet només criticar el sistema però sense possibilitat de canviar res. Davant de l’hegemonia del capitalisme global i corrupte, cada cop més salvatge i explotador, que s’erigeix com a única alternativa d’organització social i econòmica, hem de plantar cara per avançar col·lectivament mitjançant l’autoorganització, l’autogestió de les lluites, l’acció directa i la pràctica antiautoritària amb la finalitat d’aconseguir nous espais alliberats que permetin desenvolupar l’alternativa d’una futura societat llibertària.

El capitalisme global està generant una nova esclavitud per un gran nombre de persones a les que es condemna a la misèria total, moral i econòmica.

Avui encara, 40 anys després de la seva mort, el seu record viu en tots aquells i aquelles que combatem la dominació que exerceix el capital en totes les seves formes. La seva memòria, la seva vida immolada, enlaira i ennobleix aquesta lluita desigual però inevitable, irrenunciable contra totes les formes de dominació del capitalisme autòcton i global i dels seus servidors, envers el nostre alliberament real, individual i social.

Comissió 40 anys de l’assassinat de Puig Antich