Comunicat de una de les companyes que va passar 100 dies en F.I.E.S, per un montatge político-judicial com el que estem visquen en aquests dies,per el cas conegut con el dels 5 de Barcelona. 

 

 “Aquesta nit set compas se’n van cap al forat més inhumà en el que he estat mai. Han passat pel mateix que vaig passar jo un 15 de maig, ja fa dos anys. Ens van assaltar la casa de matinada, fusell al cap, 6 hores d’escorcoll, i a Cerdanyola. Empentes per resposta, la nit amb els mossos, una llum que no paren d’obrir i tancar, et desperten en quan veuen que caus adormida, tot per treure’t una declaració que saben que no et treuràn. Quan et monten a la furgo dels pikoletos comences a sortir de la bruma de la incredulitat, que encara mig et tapa com una manta, s’ha acabat. Sempre és el mateix fil…

A l’Audiència Nacional arribes esgotada, de moltes hores caient de camí, a la furgo, enmanillada al darrera, d’una manera diferent, molt més forta. Aquest són els petits detalls que no se t’obliden. De calaboç en calaboç, ple de pikoletos que t’empenyen, et miren amb odi i criden com bojos “baja la mirada” si els mires als ulls.

Presó sense fiança… Soto del Real.

Malparits… que sinistre el mòdul d’aillament… jo no crec en esoterismes ni energies ni hòsties, però entres, i de veritat que les parets criden dolor, tortura, és molt bèstia, al menys jo vaig notar de cop la tristesa, la por, la soledat de milers de persones, vida rera vida que ens estàn robant.

No escric això perque patiu, ni per morbositat, ho escric perque és cert, perque se sàpiga còm és de bèstia, putes presons de llàgrimes i sang.

Ho escric perque sé còm és d’important, quan et treuen tot el que portes, la teva identitat, et donen el mono blanc de merda i comences a veure que allà dins la teva vida ja no és teva, saber que la penya s’està movent. Encara que estiguis aillada, sempre hi ha una presa politica que t’ho crida pel pati, o et deixa el Gara al wc infecte del minipati, això ajuda, penya. Si no has estat mai a la presó, aquests primers dies són…

Kawuenlaputa, se’m salten les llàgrimes que no em vaig permetre allà dins, crec que és el pes de totes dins meu, de tantes vides segrestades, de la ràbia del que ens esteu fent.

I després has de sentir a la manada de borregxs queixar-se perque d’un container surten flames.”

                                       ENS DEBEU UNA VIDA, FILLS DE PUTA!

http://contrainfocruznegra.blogspot.com/2014/12/aquesta-nit-sis-compas-sen-van-cap-al.html#more