Seguidament una petita entrevista que va respondre José Antúnez en motiu de l’actual vaga de fam. Breu però concisa.
A més, pengem també un cartell que ha sortit recentment al carrer per la difusió del cas.
Quants anys portes a la presó?
Porto 40 anys a la presó, dels 57 que tinc.
Quina condemna estàs complint actualment?
Actualment compleixo una condemna de 27 anys i porto 13 complerts consecutivament.
Quins creus que són els responsables de la teva situació actual?
La pobresa, principalment. El fet de néixer en un entorn de pobresa em va fer buscar-me la vida i recórrer a fets delictius. A més de condemnes per aquests fets, tinc la condemna pel motí de Quatre Camins. Actualment el responsable és el jutge que em va condemnar pel motí de Quatre Camins, que ho va fer per tota la cara. També Institucions Penitenciàries perquè usen el rancor i l’odi i llegeixen el passat però no llegeixen el present.
Encara que han anat passant els anys, t’has mantingut ferm en les teves conviccions. Què t’ha ajudat a que això fos així?
Tinc molta força de voluntat. Quan crec que una cosa és justa no em costa lluitar per ella fins al final. També és gràcies a la gent que em recolza, sobretot la Conxi. Quantes més putades rebo, més fort em fan.
Com veus la lluita anticarcerària des de dintre de les presons?
No hi ha una merda, no es lluita. Som quatre que estem sols. La droga, el tractament penitenciari, els permisos de sortida, el CIRE…provoquen una desunió total. Hi ha moltes persones estrangeres que tenen importants necessitats econòmiques i el seu únic recurs per enviar diners a les famílies és treballar al CIRE. Les recompenses i els beneficis penitenciaris provoquen desunió i individualització.
Què pots explicar sobre el funcionament del sistema penitenciari català?
El sistema penitenciari és nefast, hi ha un passotisme total. Els carcellers són uns fatxes i els odio a tots. La Junta de Tractament és igual que els funcionaris. Per un educador raonable, 20 són de la mateixa calanya que els carcellers.
Què t’ha portat a iniciar aquesta nova vaga de fam?
Ho he decidit perquè ha passat més d’un any des de l´última vaga de fam i no ha canviat res. No he iniciat el P.I.T., les promeses que em van fer eren mentida. Em volen matar lentament i per això prefereixo que em matin lluitant.
Quins objectius pretens aconseguir amb la vaga?
El meu objectiu principal és menjar el meu primer dinar al carrer amb tota la meva família, és el meu somni.
Aprofitant aquesta entrevista, hi ha alguna cosa més que vulguis dir o comunicar?
Vull dir que els mateixos merdes de sempre continuem menjant condemna.
També vull agrair a tota la gent llibertària que m’està ajudant i a tota la gent que no forma part del moviment llibertari però són bones persones. Els agraeixo a tots el seu recolzament.