Hem decidit juntar les nostres forces per a fer visible que, encara que
tocades a diferents llocs, moments i circumstàncies, tenim clar des d´on
i per què ens reprimeixen. Estar juntes i tornar a omplir els carrers de
la nostra ràbia i força és la millor manera enfrontar els seus atacs,
dotant de significat allò de què “la solidaritat és la nostra millor arma”.

13 DE JUNY — 18:30h — Plaça de Sants

SI ENS ATAQUEN PER LLUITAR, LLUITANT RESPONDREM

És un fet que la repressió política dels últims temps afecta cada dia
més gent, col·lectius i entorns. Cada cop tenim més companyes, amigues o
familiars afectades per un cas judicial o altre que comporta un desgast
ingent d´energies, d’incerteses i patiments per a fer-los front. La
repressió que utilitza l´Estat ens vol aïllades, atemorides, asfixiades
i angoixades. A la vegada que busquen hipotecar les nostres vides, també
volen fer el mateix amb les nostres lluites. Ens ataquen per atrevir-nos
a lluitar.

Ens han atacat per interposar els nostres cossos i la nostra
determinació contra els polítics i l´aprovació parlamentària del primer
paquet de retallades antisocials al juny de 2011. Ens han atacat per
prendre els carrers i fer -ni que fos per un dia- que la por canviés de
bàndol durant la vaga del 29 de març de 2012. Ens han atacat per
defensar Can Vies i resistir amb tot l´ímpetu i la ràbia que ens
provoquen al desallotjar qualsevol dels nostres apreciats espais de vida
i de lluita. Ens han atacat per formar part de xarxes relacionals,
d´afinitat i de lluita de l´àmbit anarquista i antiautoritari en
diverses operacions repressives en pocs mesos, amb l´agreujant afegit
que conté que l´Estat ens qualifiqui de terroristes (les Operacions
Pandora i Piñata). Ens han atacat per aquests i tants altres casos que
aquest text es queda curt per endinsar-nos mínimament en ells…

Ens ataquen perquè des del poder saben que posem en dubte les seves
institucions, les seves polítiques i lleis i els seus mecanismes
tolerats i legals de protesta. Saben que les nostres lluites donen
fruits reals, són contagioses i radicalment transformadores. Tenen por i
per això ens ataquen.

Vivim una situació marcada des de fa uns anys per un dràstic
reajustament econòmic que ha empitjorat i pauperitzat les condicions de
vida de les classes populars. Això ha passat a la vegada que s´han
destapat moltes de les desigualtats, privilegis i misèries que s´amaguen
sota la catifa del sistema, exemplificat en coses tan palpables com que
els beneficis de les grans empreses no han deixat de créixer en cap dels
anys de la “crisi” o que la sagnant corrupció no ha fet més que
il·lustrar la impunitat i vincles de les elits polítiques i econòmiques.

Paral·lelament, durant aquests anys ha sorgit un important cicle de
lluites amb moltes experiències autoorganitzades de protesta i presa
dels carrers i places, vinculades molts cops a moviments socials que
s´han anat desenvolupant i d´altres moviments polítics contestataris que
també s´han enfortit i guanyat presència. Algunes fites de lluites
recents, com les vinculades al 15-m, a Can Vies o a les vagues generals
han quedat marcades a les retines de moltíssima gent i han mostrat que
no resignar-nos ens permet -com a mínim- fer trontollar la realitat que
ens volen imposar.

Sabem del cert que allà on hi ha lluita hi ha repressió. I més
considerant que qualsevol lluita que hagi estat efectiva ha hagut de
contemplar sense penediment la necessitat de traspassar, d´una manera o
altra, el límit de la legalitat. Com era de preveure, la maquinària
repressiva s´ha posat a ple rendiment. Els múltiples casos esmentats
posen de manifest la duresa i contundència amb què l´Estat confronta a
qui gosa lluitar, utilitzant tots els recursos judicials i legals que té
a l´abast. Així, en els diferents processos destaquen habitualment les
peticions de pena màxima per part de la fiscalia, el qüestionament
global de les protestes per part dels jutges, les condemnes amb un clar
contingut polític, la presència de tribunals d´excepció com l´Audiència
Nacional, l’aplicació del dret penal de l´enemic -en el que es castiga
abans pel que es pugui pensar que pel que es pugui fer- o l´ús del
contundent dispositiu antiterrorista que existeix a l´Estat Espanyol i
que permet sol·licitar penes molt més llargues i utilitzar mesures
excepcionals contra les detingudes. A tot això hem d´afegir el tracte
que en general donen els mitjans de comunicació a l´hora de cobrir els
casos, fent gala de la manipulació o el silenciament i, quan toca, també
de l´acarnissament i la criminalització més descarada.

L´Estat està clarament immers en un procés de blindatge contra la
dissidència política i la protesta al carrer. L´aprovació de la llei
Mordassa i el nou Codi Penal suposa deixar el pas barrat a la protesta
social, amb l´aplicació d´importants multes i penes relacionades amb
moltes de les accions reivindicatives que s´han estat fent aquests
últims anys. Se suma a aquestes regressives lleis un nou pacte
antiterrorista en el qual la definició de terrorista s´ha fet de manera
tan calculadament vaga i poc concreta que aquí podrà entrar qualsevol
cosa… I aquest blindatge va paral·lel a l´increment i desenvolupament
dels cossos antiavalots de la policia i del material que utilitzen, així
com de les unitats especials d´informació i investigació destinades tant
a les mobilitzacions i protestes al carrer com a perseguir
específicament entorns polítics contestataris.

Hem decidit juntar les nostres forces per a fer visible que, encara que
tocades a diferents llocs, moments i circumstàncies, tenim clar des d´on
i per què ens reprimeixen. Estar juntes i tornar a omplir els carrers de
la nostra ràbia i força és la millor manera enfrontar els seus atacs,
dotant de significat allò de què “la solidaritat és la nostra millor arma”.

Si ens ataquen per lluitar, lluitant respondrem!

13 DE JUNY — 18:30h — Plaça de Sants
Mira també:
http://lluitantrespondrem.alscarrers.org