La definició de biometria és senzilla i complicada al mateix temps i abasta una pluralitat de mètodes d’identificació molt extens, si ens ajustem al que és estrictament acadèmic tenim que la biometria son “els mètodes d’identificació i autentificació dels éssers humans a través de característiques fisiològiques i de comportament”, si ens anem a la vessant tècnica serien “les aplicacions tècniques, matemàtiques, estadístiques i sobretot informàtiques sobre trets físics i fisiològics o de conducta d’un individu per a la seva identificació”.


Tots tenim trets individuals diferents dels d’altres individus i en això, que és una de les bases de la individualitat, es fonamenten els processos d’identificació, o sia, de destrucció de la individualitat ja no es pot destruir allò que no es coneix i l’estat, les corporacions, les esglésies sempre han volgut destruir la individualitat.
La biometria apareix paral·lelament amb la policia “moderna”, amb la necessitat que te el sistema d’identificar a les persones, la necessitat de comptar-les, registrar-les en censos, en estadístiques i tancar-les en un espai, la biometria i la policia apareixen de la ma dels censos de població, de la idea de la tendència hereditària a la “delinqüència”, de la meritocràcia genètica, dins de les seves primeres pràctiques s’incuba l’experiment de civilització extrema que va ser el nazisme.
Segurament la primera biometria moderna apareix de la ma del metge, antropòleg, matemàtic i… policia, Alphonse Bertillon, creador del “fitxatge” policial, sistematitzador de les fitxes i de les fotografies, es diu que la seva metodologia va permetre la identificació de Ravachol. Bertillon tenia una connexió ideològica amb el pensament de Lambroso (molt més friki que ell, però igual o més danyí) i, especialment amb en Galton, pare de l’eugenèsia i del racisme social, i que a més va ser l’impulsor de la metodologia de la petjada dactilar, desenvolupada per el poli argentí Vucetich.
Les tècniques biomètriques van sempre per davant del que es coneix d’elles a nivell públic, així que, dins del que coneixem, les dividirem en físiques (trets físics de la individualitat), fisiològiques i del comportament…

1.-Físiques, són les mes emprades, les més econòmiques… i també les més avaluades ja des de fa anys. La més antiga seria la petjada dactilar, però, ara mateix, està en expansió la vascularització de la ma i els dits, la geometria de la ma, el reconeixement facial, la retina de l’ull i l’iris. Cada cop més es combinen 2 o més procediments per evitar els inevitables errors.

2.-Fisiològiques, la més coneguda i cada cop més àmpliament emprada és la “petjada genètica” l’anàlisi de l’ADN individual, a passat a ser d’una cosa complexa i cara a ser senzilla i cada cop més ràpida i barata. L’anàlisi del ADN s’està banalitzant cada cop més i, sens dubte, a de fer-se cada cop més ràpidament, amb mostres més insignificants i fàcils d’obtenir i a un preu més econòmic. Un altra mètode fisiològic, encara poc desenvolupat, seria l’anàlisi de la petjada química de l’individu, l’olor, el rastre químic…

3.-Entre les de comportament, la signatura seria la d’us més antic, així com la grafologia. Però ara ja s’utilitza la veu, que segur que en breu tindrà una importància semblant a la d’altres tècniques biomètriques. Hi ha més trets del comportament individual que es poden analitzar biomètricament, encara que potser sigui el terreny més desconegut per aquells que ens oposem al control social, hi ha tècniques per analitzar la manera de caminar, els gestos (anàlisi d’enregistraments de videovigilància), per analitzar el ritme d’escriptura en un teclat d’ordinador (dinàmica de teclat)…

Tot això que fa uns anys era pura ciència ficció ara mateix està cada cop més a l’abast dels estats i les corporacions. La capacitat d’emmagatzemar terabyts d’informació (per exemple miler d’hores de gravació de videovigilància) s’ha fet cada cop més econòmic i cada cop més senzill i ràpid d’executar. Les tecnologies informàtiques de la “big data” permeten tractar paquets enormes d’informació… fa uns any teníem el convenciment de que ningú podria rebobinar totes les cintes de vídeo de les cameres i visionar-les, o que ningú podria revisar milers d’hores d’escoltes telefòniques i destriar qui estava parlant i de que… ara ja no, ara segur que poden.

Totes aquestes tecnologies, poquet a poquet s’han anat fent quotidianes, comencen amb usos banals per no espantar… un videoclub que identificava als clients per la petjada dactilar va ser potser el primer contacte del públic amb la biometria… ara ja moltes empreses i institucions la fan servir com a control d’assistència i d’horari, per l’accés als menjadors escolars i d’empresa…
El reconeixement facial, una de les tècniques més invasives de la intimitat, es banalitza a través de Facebook, Picassa les Google Glass i en un futur el reconeixement de veus (per exemple la recerca per veu a Google).
Malgrat ser dades personals sensibles no hi ha cap registre del seus us (els fitxers, però, han d’estar donats d’alta a les Agències de Protecció de Dades) al contrari del que passa amb la videovigilància.
Per fer-nos una idea aproximada de l’abast que està agafant el tema, podem agafar els casos que han sortit als mitjans de comunicació, és només una mirada ràpida, no exhaustiva i que no abasta tot l’àmbit de l’Estat.

-Per entrar al Parc Güell, els veïns s’han de registrar biomètricament (petjada dactilar).
-L’IES Pere Martell de Tarragona, segons el seu reglament intern, fa servir la petjada dactilar per al control d’assistència.
-L’IES Enric Borràs va instal·lar el curs passat terminals de reconeixement facial.
-L’IES Abastos de valència tenia la intenció d’instal·lar control de la petjada, però l’escàndol de la videovigilància als banys de l’IES va frustrar-la.
-L’IES Mare Nostrum d’Alacant fa servir també l’empremta digital pel control d’assistència i l’accés.
-A l’Escola Mestral (cooperativa de pares) de Sant Feliu de Llobregat es fa servir l’empremta digital per el menjador escolar.
-A l’escola Madre Alberta de Palma de Mallorca es fa servir també la petjada dactilar dels alumnes per l’accés.
-L’escola bressol “La Lluna” també identifica a pares i treballadors mitjançant l’empremta dactilar.
-A l’ajuntament de Girona es fa servir el reconeixement facial per el control horari de determinats centres.
-La empresa de manteniment d’automòbils Autoequip fa servir aparells de reconeixement facial per controlar la plantilla.
-Estee Laudrer, empresa de venda de cosmètics, utilitza terminals de reconeixement de la petjada dactilar als seus 300 punts de venda.
-La fabricant i venedora de mobles CONFORAMA del Prat de Llobregattambé controla la plantilla mitjançant biometria de la petjada dactilar.
-AKI controla els empleats de moltes de les seves instal·lacions mitjançant la petjada dactilar.
-Als hospitals de los “Sagrados Corazones” entre ells el de San Rafael de la Vall d’Hebron, han instal·lat sistemes d’identificació per petjada per al control de treballadors i malalts (sobretot en els seus manicomis).
-L’ajuntament d’Agramunt es va gastar l’any 2006 8.965€ en adquirir uns mòduls biomètrics per controlar l’entrada a les piscines mitjançant la petjada dactilar.
-La clínica “Centro Médico Quirúsgico” de Reus també ha implantat identificació per petjada.
-La Fundació Ave María ofereix un sistema d’identificació de malalts per petjada dactilar en un subministrador automàtic de monodosi de medicació (medicina robòtica de baix cost).
-El DNI i el Passaport digitals espanyols i de la resta de la UE, incorpora als seus xips dades biomètriques del titular.
-A la Índia s’ha fet el primer gran cens biomètric per acumular les dades de totes les persones majors de 15 anys. En total de 1.200 milions de persones han cedit (a la força) les dades biomètriques dels 10 dits de les mans.
-A principis d’any (2013) més d’un milió de mestres de l’estat d’Andhra Pradesh a la Índia, amenaçaven amb vaga contra la introducció del control biomètric a les escoles.
-Actualment la major part de la humanitat ja està fitxada biomètricament, d’una manera o altra, amb més o menys intensitat (India, Russia, Mèxic, Filipines, bona part de la UE, els ciutadans de EUA, Austràlia i Canadà amb passaport …). A la Unió Europea hi ha variants, des de Espanya on s’ens fitxa al passaport i al DNI, fins el Regne Unit on no hi ha DNI, però per contra segurament és el país europeu amb més fitxats genèticament, uns 5 milions de persones (aproximadament un 8% de la població),
-La biometria és un molt bon negoci. Hi ha estimacions de que el mercat biomètric va moure el 2012, 1.480 milions d’euros a la UE, i que el 2018, el mercat global assolirà els 20.000 milions de negoci.

Cedir tota aquesta informació a les institucions estatals i a les corporacions sense cap resistència és suïcida. La traçabilitat i transparència de les nostres vides passa a ser total i, tal com passa sempre en el mon regit pel mercat, passen a ser una mercaderia més. Un paper que a la curta o a la llarga acabarà fent-nos mal.

La biometria és control, el control és dominació i la dominació és opressió.

Per un mon lliure i salvatge

 

http://negreverd.blogspot.com/2013/12/la-biometria-el-control-portat-la-seva.html#more