Un any més, aquest 31 de Desembre convoquem les manifestacions en solidaritat amb les persones preses i en contra de les presons, com un exercici de visibilització i denúncia de la realitat carcerària, en unes dates en que són moltes les que no podran retrobar-se amb les seves famílies i amigues. Aquest és un dia en que acudim a tres presons de Barcelona (Wad-Ras, Centre d’Internament d’Estrangers i Presó Model) per donar suport a les persones preses i cridar ben fort pel tancament i desaparició de tots els espais de privació de llibertat, sumant-nos de nou a una tradició que ja fa molts anys que perviu en forma de protesta global a moltes altres ciutats d’arreu del món.

Com a part de la difusió d’aquesta convocatòria i de les idees llibertàries i abolicionistes hem decidit editar aquest recull de textos que tens a les mans, que tracta algunes de les múltiples cares de la reclusió i la institució penitenciària.

En uns temps on la Democràcia capitalista ens ensenya la seva veritable cara sense cap mena de maquillatge; on la misèria imposada a la població des de les èlits polítiques i econòmiques és mantinguda dia a dia mitjançant la repressió més crua; on tantes persones omplen les presons pel simple fet de ser pobres o d’haver-se rebel·lat contra aquest sistema, sortir als carrers a lluitar sense por per un món lliure d’explotació i d’opressió sembla més necessari que mai.

Saludem el nou any manifestant-nos per la llibertat!

..

Manifest llegit ahir davant la Model

Diuen que el temps ho cura tot però és una mentida espetada des de la ressignació. El que realment ho cura tot son les forces d’una mateixa per enfrontar-se a allò que tem, odia o no li agrada. És per això que ens trobem avui, 31 de Desembre de 2014 davant la pressó Model de Barcelona, a mitjanit, a l’espera d’un nou any. Volem començar el Gener com hem acabat el Desembre: lluitant pel què creiem, nedant a contracorrent d’aquest sistema injust i suicida i demostrant que ho seguirem fent any rere any.

Diuen que el temps ho cura tot però després de segles de “justicia penitenciaria”, aquesta no ha pogut acabar amb els problemes que ens diuen que combat. No ens enganyem, ni la construcció de la Model ni de cap altre pressó es va decidir en assamblea i amb bones intencions. El seu paper ara i sempre ha estat apartar del món a qui no encaixa dins els beneficis econòmics, els canons religiosos o el comportament desitjat pel poder.

Dins la “democratització” de la ciutat, a mesos de campanya electoral, corren noticies sobre la relocalització dels presos de la Model a la Zona Franca, a prop del CIE. Sens dubte, no és una sorpresa en un règim democràtic, on la misèria, la desigualtat i la impunitat son tan presents com en les pitjors dictadures, excepte que aquests factors s’aparten de la vida pública, del carrer, per passar a la televisió, als carrerons foscos o a les afores de la ciutat. La presència de la Model a l’Eixample ens recorda que les lleis democràtiques s’han imposat a base de pallisses, tortures i aïllament. La Model acosta la lluita dels de dins a la lluita dels de fora.

A aquestes hores, abans que alguns celebrin el nou any amb cava i raïm, volem fer arribar la nostra solidaritat cap a totes les persones preses, en especial a aquelles que han compartit el nostre camí i ara es troben captives. A Mònica Caballero i Francisco Solar, en pressó preventiva des de ja fa un any, a espera de judici i sota règim FIES. A les 7 empresonades sota el cas Pandora aquest passat 16 de Desembre i a una llarga llista de presos en lluita que no cap en aquest humil manifest. Diuen que el temps ho cura tot, però res ens farà oblidar que no esteu al nostre costat. Esperem que no passi molt de temps fins que ens tornem a veure.

A terra els murs!”